Inici

Introducció

Cosmogonia/Teogonia

Panteó

Escatologia

La creació asteca parteix d'una parella divina que té quatre fills. Aquests fills crearan primer l'home i la dons i, posteriorment, noldejaran la terra.

A mig camí, aniran apareixent deus de ves a saber on.

Els asteques tenen com a déu principal Tonacatecuhtli, que va tenir per dona Tonacacihuatl . Ells es van criar al tretzè cel, del principi del qual no es va saber mai. Van engendrar quatre fills. El major, Tezcatlipoca vermell, anomenat així perquè va néixer vermell. Al segon fill el van anomenar Tezcatlipoca negre, el pitjor dels tres perquè va ser el que més va manar i va néixer negre al mig de tots els éssers i coses.
Al tercer van anomenar Quetzalcoatl, conegut també com "Nit i vent". Mentre que a l'últim i més petit li van dir Huitzilopochtli.
Dels quatre fills de la primera parella, Tezcatlipoca negre era omnipresent, coneixia tots els pensaments i els cors; així és que el van anomenar Moyocoya, el significat dels quals és el de totpoderós. El seu germà menor, Huitzilopochtli, va néixer sense carn, amb els ossos nus. Així es va mantenir durant els sis-cents anys de quietud entre els déus, etapa en la que res no van fer.

Passat el llarg període, els quatre fills de Tonacatecuhtli es van ajuntar per ordenar que haurien de fer i quina seria la llei que tindrien. Van convenir que Quetzalcoatl i Huizilopochtli donessin les ordres. Llavors, amb el vistiplau dels altres deus, van crear el foc, després van crear mig sol que, com que no estava sencer, il·luminava poc i després van fer l'home Oxomoco i la dona Cipactónal. Els van donar l'ordre que no es reproduïssin i que treballessin sempre. A ell el van enviar a llaurar la terra mentre ella filava i teixia.

Acabada la seva tasca amb els primers homes, els déus van fer els tres-cents seixanta dies de l'any que en van dividir en divuit mesos de vint dies cada un. Després van crear els déus que van habitar l'infern: al "Señor del Inframundo i a la seva esposa, la "Senyora del Inframundo".Les va arribar l'hora de crear els cels i van començar pel més alt, des del tretzè per a baix per continuar amb la creació de l'aigua.

La terra va ser creada pels déus Quetzalcoalt i Tezcatlipoca, que van baixar a terra a la deessa del cel. Ella tenia les articulacions completament cobertes d'ulls i boques amb les que mossegava com una bèstia salvatge. Abans que la baixessin hi havia aigua (que ningú no sap qui va crear) sobre la qual la deessa caminava. Quan van veure això, els déus es van dir: "És necessari fer la terra", i dient això es van convertir els dos en grans serps. Transformats, una de les serps va agafar la deessa de la mà dreta i el peu esquerre i l'altra de la mà esquerra i el peu dret, en van tirar tant que la van partir per la meitat. Amb la part d'enrere de les espatlles van fer la terra, i l'altra meitat la van portar al cel.

Els altres déus es van assabentar i es van enutjar molt, llavors per recompensar la deessa de la terra pel mal que li havien fet, els déus van descendir tots del cel i van ordenar que d'ella sortissin els fruits necessaris per a la vida dels homes: dels seus cabells van fer els arbres i flors, de la seva pell les petites herbes i flors, dels ulls van fer els pous, les fonts i les petites cavernes, de la boca els rius i grans cavernes mentre que dels forats del nas i de les espatlles, les valls de les muntanyes i les muntanyes mateixes respectivament.