Inici

Introducció

Cosmogonia/Teogonia

Panteó

Escatologia

La fi del món pels asteques és la fi d'un cicle, concretament el cinquè. És la fi d'un sol, el quart, i el seu món a causa d'un terratrèmol

Ometecuhtli representava la dualitat de la generació; equivalia alhora al cel, el masculí, i a la terra, el femení, i ocupava el primer lloc al calendari. Les asteques creien que quatre mons o sols havien precedit l'actual. Com en moltes altres mitologies i concepcions religioses, entre els asteques hi havia la idea de la successió de diferents eres o mons, interromputs i transformats a través de cataclismes.


El primer Sol s'anomenava Nahui-Ocelotl (Quatre-Ocelot o Jaguar), perquè el món, habitat per gegants, havia estat destruït, després de tres vegades cinquanta-dos anys, pels jaguars, que les asteques consideraven nahualli o màscara zoomorfa del déu Tezcatlipoca.


El segon Sol, Nahui-Ehécatl (Quatre-Vent), va desaparèixer després de set vegades cinquanta-dos anys en deslligar-se un gran huracà, manifestació de Quetzalcóatl, que va transformar els sobrevivientes en mones|granotes.


El tercer Sol, Nahui-Quiahuitl (Quatre-Pluja de foc), va desaparèixer al cap de sis vegades cinquanta-dos anys, en caure una pluja de foc, manifestació de Tláloc, déu de la pluja i senyor del llamp|raig, de llargues dents i ulls enormes. Els habitants de la terra eren tots nens, i els sobrevivientes es van transformar en ocells.


El quart Sol, Nahui-Atl (Quatre-Aigua), va acabar amb un terrible diluvi, després de tres vegades cinquanta-dos anys, al que només van sobreviure un home i una dona, que es van refugiar sota un enorme xiprer. Tezcatlipoca, en càstig per la seva desobediència, els va convertir en gossos, tallant-los el cap i col·locant-se-la al darrere.

Cada un d'aquests sols correspon a un punt cardinal: Nord, Oest, Sud i Est, respectivament.


El Sol actual és el cinquè i s'anomena Nahui-Ollin (Quatre-Moviment), perquè està destinat a desaparèixer per la força d'un moviment o tremolor de terra, moment en el qual apareixeran els monstres de l'Oest, tzitzimime, amb aparença d'esquelets, i mataran tota la gent. Quetzalcóatl, junt amb Xólotl, va crear la humanitat actual, donant vida als ossos dels vells morts amb la seva pròpia sang. El Sol present se situa en el centre, cinquè punt cardinal i s'atribueix a Huehuetéotl, déu del foc, perquè el foc de la llar es troba en el centre de la casa.

 


Mictlan o Mitlán, en la mitologia asteca era el nivell inferior de la terra dels morts, i es trobava molt al nord. Els guerrers que morien en el camp de batalla i les dones que morien en el part eren les úniques persones que no anaven al Mictlan després de la mort així com els "morts per aigua" (ofegats, tocats per un llamp o d'hidropesia) que anaven al Tlalocan. Han de fer un dur viatge des de la Terra a Mictlan, però els ajuda el guardià del més enllà, Xolotl, el Mictlan estava format de 9 llocs, 8 tenien reptes per als morts i al 9 -el més profund- podien assolir el descans etern.