 |
Inici |
Introducció |
Cosmogonia/Teogonia |
Panteó |
Escatologia |
 |
La religió asteca es va formar a través d'un lent evolucionar i l'assimilació de costums i déus. Alguns déus es van assimilar i van barrejar entre si, d'altres van canviar i es van humanitzar, el resultat és que tenim una infinitat de mites, i llegendes de vegades contradictoris, ja que cap d'ells no va arribar a convertir-se en dogma.
Els déus prehispànics, no són tant éssers de poder il·limitat, sinó moltes vegades encarnacions de les forces de la naturalesa, amb personalitat humana, per això molts estudiosos prefereixen traduir el concepte prehispanico de "Téotl" com a senyor, i no com a déu.
En aquesta pàgina tenim els dus relacionats amb el mite de la creació i els que fan referència a l'aigua i la humitat |
| Per veure altres deus |
Panteó 2 |
Panteó 3 |
| |
|
|
|
|
|
 |
Deus creadors |
|
Ometecuhtli, El Senyor Dos, i Omecihuatl, La Señora Dos, formaven la dualitat creadora en la religió mexica. Alguns erudits tradueixen a Ometeótl/Omecihuatl com a Senyor/Senyora de la Dualitat, implicant un sol déu de caràcter dual.
Ometecuhtli representa l'essència masculina de la creació, mentre que Omecihuatl representa la seva essència femenina.
Aquesta és una deitat antiga, que no tenia temples, i era gairebé desconeguda pel poble, però molt anomenada|nomenada en els poemes de les classes altes.
Com a dualitat i unitat masculí-femenina, resideix a Omeyocann, "el Lloc de la Dualitat", que, al seu torn, ocupa el més alt lloc dels cels. El/ella és pare/mare de l'Univers i tot el que hi ha en ell. Com a "Senyor i Senyora de Nostra Carn i Aliment", subministra l'energia còsmica universal de què totes les coses deriven, així com la continuïtat de la seva existència i aliment|suport. Proveeix i manté el ritme oscil·lant de l'univers, i li confereix a cada cosa la seva naturalesa particular. |
| Ometecuhtli i Omecihuatl van tenir quatre fills: Tezcatlipoca vermell (Xipe o Camaxtle), Tezcatlipoca negre (Tezcatlipoca), Tezcatlipoca blanc (Quetzalcóatl), i Tezcatlipoca blau (Huitzilopochtli). |
 |
Tezcatlipoca, Senyor del cel i de la terra, font de vida, tutela i empara de l'home, origen del poder i la felicitat, amo de les batalles, omnipresent, fort i invisible.
Entre els nahuas (asteques i altres pobles de parla náhuatl), Quetzalcóatl i Tezcatlipoca són deïtats bessones i alhora antagòniques. Quetzalcóatl és anomenat també Tezcatlipoca blanc en oposició al color de Tezcatlipoca que és el negre.
En una de les llegendes nahuas de la creació, Tezcatlipoca i Quetzalcóatl van crear al món. |
|
Quetzalcóatl, déu tolteca i asteca, i sobirà llegendari de Mèxic, habitualment identificat com la Serp Emplomallada, traducció del seu nom 'náhuatl'. El segle X d.C., els toltecas van transformar al que fos un déu de la fertilitat de la terra, venerat a Teotihuacán abans del segle IX, en una divinitat vinculada a l'estrella matutina i vespertina, Venus. Els asteques ho van concebre després com a un símbol de la mort i la resurrecció, així com patró dels sacerdots. La divinitat oposada, dins del dualisme de la religió tolteca, era Tezcatlipoca, déu de la nit, del cel nocturn. Es creia que havia vençut i expulsat a Quetzalcóatl des de la seva capital, Tula, a l'exili, des d'on, segons la profecia, tornaria per on neix el sol com un personatge barbat i de pell blanca. |
|
Huitzilopochtli és un déu pròpiament asteca que van portar amb ells en la seva emigració. Malgrat que amb la incorporació dels deus dels pobles sotmesos, Huitzilopochtli passà a ser part del panteó suprem i, per tant, un Tezcatlipoca, el blau, els seus origens son uns altres:
Segons la tradició, Huitzilopochtli va néixer de Coatlicue, la mare terra, que es va embarazar amb una bola de plomes que va caure del cel mentre escombrava els |turons de la serra de Tollan. Els seus 400 germans en notar l'embaràs de la seva mare i a instàncies de la seva germana Coyolxauhqui, van decidir executar el fill en néixer per ocultar el seu deshonor, però Huitzilopochtli va néixer i va matar la majoria. Va matar Coyolxauhqui, però la seva mare el va reprendre de tal violència, així que Huitzilopochtli va prendre el cap de la seva germana i la va llançar al cel, amb la qual cosa es va convertir en la lluna, sent Huitzilopochtli el sol. |
|
Xipe, Xipe Totec o Camaxtle representa la fertilitat i els sacrificis, el seu nom significa ell nostre senyor escorxat per què es va treure la pell per alimentar la humanitat. Símbol de la llavor de blat de moro que perd la capa externa abans de la germinació. Els sacrificats a ell eren escorxats vius.
Se'l representat com una persona adulta i robusta de pell daurada o d'obsidiana, amb un tocat, una copa a la mà dreta i un escut en l'altra i vesteix la pell dels sacrificats (al igual que els seus sacerdots). També se'l representa amb els atributs del més enllà. |
|
| |
Deus de la pluja i la humitat |
|
Tlaloc era un déu important de la pluja i la fertilitat en la mitologia Asteca. Les Asteques vivien a Mèxic durant el segle quinze i dieciseis. Tlaloc era representat com un home que usava una xarxa de núvols, una corona de plomes de bernat pescaire, sandàlies d'escuma i carregava cascavells que feien el tro.
Tlaloc va descarregar grans còleres sobre les Asteques. Sovint va usar els seus llamps per emmalaltir les persones. Es diu que tenia quatre gerros d'aigua. Quan buidava la primera, portava vida a les plantes. La segona causava destrossa, la tercera portava el gel, i la quarta provocaria la destrucció total. |
| Els Tlaloques en la mitologia asteca eren ajudants de Tlaloc encarregats de repartir la pluja per la terra en vasos. Perquè plogués, deien que els Tlaloque havien de trencar el seu vas, així que el tro era el so que provocava el vas en trencar-se. |
|
Chalchiuhtlicue és "La de la faldilla de jade", deessa de l'aigua de rius, llacs, llacunes i del mar. Segons la Llegenda dels Sols, ella va il·luminar al món en el quart Sol, en l'era Quatre-Aigua. Durant el seu regnat el cel era d'aigua i va caure sobre la terra, precipitant-se un gran diluvi. |
|
|
|
|
