Inici

Introducció

Panteó

Panteó 2

Panteó 3

Continuant amb la llista de deus azteques en aquesa pàgina hi trobarem els deus de la fertilitat i els del foc

 

Deus de la fertilitat

Tlazoltéotl era la deessa mexica de la terra, el sexe i el naixement . Era la deessa que eliminava del món el pecat i la més relacionada amb la sexualitat i la immoralitat. Relacionada amb la Lluna
Era coneguda com "la menjadors de brutícia" ja que es creia que visitava la gent que estava per morir, les quals li confessaven els seus pecats i ella es menjava la seva "brutícia" (els seus pecats). Així els habitants asteques es confessaven als seus sacerdots per remetre-li els seus pecats.
La deessa Tlazoltéotl mostrava les contradiccions d'alguns valors morals sobre la feminitat en la societat asteca: portava el sofriment amb malalties venèries i el curava amb la medicina, inspirava les desviacions sexuals però alhora tenia la capacitat d'absoldre-les, i a tot això era també deessa mare de la fertilitat, del part, patrona dels metges i alhora deessa cruel que portava bogeria.

Chicomecóatl, en náhuatl "Set-serp", la deessa mexica de la subsistentcia en especial del blat de moro, principal patrona de la vegetació i, per extensió, deessa també de la fertilitat.
Chicomecoatl era la part femenina de Centéotl.
Se la podia anomenar també Xilonen ("La peluda"), referint-se a les barbes del blat de moro en beina, se la cosideraba la "Jove Mare del blat de moro tendre" o jilote, així era protectora d'una de les fases del cicle del blat de moro.

Xilonen també podia ser anomenada Centeocíhatl i es trobava casada amb Tezcatlipoca
Una altra forma associada a Chicomecoatl és Ilamatecuhtli ("La senyora de la faldilla vella") la panotxa madura, coberta per fulles arrugades i groguenques.

Coatlicue és una divinitat asteca, mare d'Huitzilopochtli. El seu nom significa "La de la Faldilla de Serps". Deessa terrestre de la vida i la mort, d'aparença horrible. També rebia els noms de Tonantzin (la nostra mare molt venerable), i Teteoinan (mare dels déus).
Era representada com una dona usant una faldilla de serps i un collaret de cors que van ser arrencats de les víctimes dels sacrificis. Tenia els pits flácidos i grapes alfiladas a les mans i els peus. Coatlicue era una deessa assedegada de sacrificis humans. El seu espòs era Mixcoatl, la serp dels núvols i déu de la persecució.
Xochiquétzal, ocell flor, és la deessa de les flors. És una deessa relacionada amb la fertilitat de la naturalesa i potser per això se li representa com a filla de Centeotl. El seu primer espòs va ser Tlaloc, encara que també va estar casada amb Ixotecutliel déu de la llibertat i amb Piltzintecuhtli, també va ser amant d'Huitzilopochtli, Tezcatlipoca i Quetzalcóatl.
Viu al novè cel, La regió del vent d'obsidiana itzeechecayan i és una deessa dual és a dir tant solar com lunar.
Se la pot considerar l'encarnació mateixa de la feminitat, principalment de la feminitat jove. i és per això el numen protector del tracte carnal. És també la protectora i inspiradora dels artistes, teixidores, soldaderas i l'advocada de les embarassades
Xochipilli o Macuilxochitl era el déu mexica de l'amor, els jocs, la bellesa, la dansa, les flors, el blat de moro i les cançons. Format pels vocables náhuatl "xochi" flor i "pilli" Príncipe. La seva esposa era Mayáhuel i la seva germana bessona era Xochiquetzal..
  Xipe Tótec (veure a deus de la creació)
Deus del foc

Xiuhtecuhtli també anomenat Huehueteotl (déu vell) era representat amb un rostre vermell o groc i amb aspecte d'un home ancià.És el senyor del Foc
Al final de cada segle asteca (durada de 52 anys) es temia que els déus s'apartessin dels humans deixant-los a la seva sort. Per evitar-ho se celebraven banquets en honor de Xiuhtecuhtli i es realitzaven sacrificis humans en els que s'immolava a un captiu abillat amb la roba del déu després d'haver-li extret el seu cor.
Xiutecutli o Xiuhtecutli és el senyor de l'any, la seva contrapart femenina és Xiutecihuatl o senyora de l'any, ambdós són una altra personificacion dels déus generadors, pares dels déus i de la humanidad, els huehueteotl, els déus vells,

Chantico, consort de Xiuhtecutli, déu del foc. Era la deessa dels focs del cor, els focs de la llar i els volcans, i qui era el responsable de la maduració de les panotxes. És representada amb el rostre en negre i vermell i els seus símbols eren una serp vermella i pues del cactus.
Com a Cihuacóatl-Tonan, era associada a la calor i a la llum brillant. En les representacions, figurava amb un grapat de llamps a la seva esquena.
 
 
 


 
Free Web Hosting