 |
Inici |
Introducció |
Cosmogonia/Teogonia |
Antropogonia |
Panteó |
Escatologia |
 |
La cosmogonia egípcia és força senzilla a la vegada que poètica: l'atzar, la casualitat, fan sorgir, alhora, el primer déu i la primera terra. D'aquest déu inicial sogeixen l'aire i l'aigua que tenen com a fills la terra i el cel. |
 |
Els déus egipcis representen las forces de la natura. El panteó (o els panteons) egipci són frui de diverses unificacions de nomos o de enttats més grans.
Tots els déus giravemn en torn a un culte solar representat per Ra, Amon,el propi Osiris, que acaba desembocant en monoteismes com al d'Aton. |
 |
| Poc elaborada, es mantenen les histories originals, de tota manera l'homa egipci no es creu el centre de la creació, per tant el seu origen no té la importància que tindrà en altres cultures |
|
|
|
|
 |
Al principi, hi havia només Nun. Nun eren les aigües fosques de caos.
L´aconteixement que senyalà l´inici dels temps fou l´aparició de la primera terra, el turó Benben què va sorgir de les aigües del Nun i va proporcionar un suport al primer déu, Atum. Atum era representat per una au que posava sobre aquesta terra de vital importància. Aquesta primera deïtat estava dotat de diverses potències divines com Hu ( paraula autoritzada ), Sia ( percepció ), i Heka ( màgia ). Valent-se d´aquestes potències, transformà el caos en ordre, ordre diví personificat en la deessa Maat, filla del déu del Sol. Aquest terme significa justícia, veritat i harmonia. L´ordre diví corria un constant perill de dissoldre´s en el caos d´on havia nascut.
|
 |
Aquesta primera deïtat va prendre consciència de la seva soledat i va crear déus i homes segons la seva voluntat, i un món perquè el poblessin. Segons aquest mite, els altres déus provenen de la suor del déu del sol, i els éssers humans de les seves llàgrimes. Atum tossia i escopia. De la tos i la saliva sorgiren Shu, el déu de l'aire, i Tefnut, la deessa d'humitat. Shu i Tefnut van tenir dos fills. Primer,va ser Geb, el déu de la terra. Després, va ser Nut, la deessa del cel. Shu alçava Nut cap amunt de de manera que es convertís una bòveda sobre Geb.
Nut i Geb van tenir quatre fills anomenats Osiris, Isis, Seth i Nephthys.
Osiris va serel rei de la terra i Isis n' era la reina. Osiris era un bon rei, i va governar la terra durant molts anys. Tanmateix, tot no anava bé. Seth estava gelós d'Osiris perquè volia ser el governant de la terra. Va anar criant més i més rancúnia fins que un dia va matar Osiris. Osiris va anar cap al Submón i Seth va romandre a la terra i es va convertir en rei. Osiris i Isis van tenir un fill anomenat Horus. Horus va lluitar contra Seth i va recuperar el tron.
Després d'allò, Horus va esdevenir el rei de la terra mentre el seu pare,Osiris, es va convertir en el rei del submón.
|
 |
El déu Ra després d'haver completat la creació del món es va sentir esgotat, però en contemplar la seva pròpia obra va sentir una gran alegria a causa de la qual van brollar llàgrimes dels seus ulls que, en caure al terra, i barrejar-se amb la terra es van convertir en éssers humans.
Segons altres mites religiosos era el déu Jnum, el diví terrisser de les cataractes, el que va fabricar amb fang i aigua del riu Nil els cossos dels egipcis als quals, despré,s se'ls donaria el buf diví per mitjà de la creació dels seus kas o essències espirituals individualitzades.
En tot cas, l'home egipci no es creia ser el centre de la creació, sinó una simple part d'ella. Era un més entre els astres, els animals, les plantes o la terra. Res no li permetia erigir-se en suprem rector de les destinacions|destins de les altres criatures, de les que es podia servir i a les que, al seu torn, havia de servir i respectar.
L'home egipci sabia que se li havia creat amb llibertat per adorar els déus o per renegar-ne. Però també sabia que tot el que li apartés de la regla de vida en harmonia aconsegueix mateix i amb tot el que li envoltava era dolent i conduiria a la seva destrucció i anihilació. Per això després d'haver viscut d'acord amb aquesta norma que ells cridaven 'la Maat', aspiraven a superar un judici|seny després de la mort que els declarés Justos per tota l'eternitat, per a poder viure en un Egipte subterrani amb el seu riu Nil i amb la possibilitat de poder contemplar quan volguessin el món dels vius que tant recordarien. |
| |
|
|
