Inici

Introducció

Cosmogonia/Teogonia

Antropogonia

Panteó

Escatologia


La cosmogonia egípcia és força senzilla a la vegada que poètica: l'atzar, la casualitat, fan sorgir, alhora, el primer déu i la primera terra. D'aquest déu inicial sogeixen l'aire i l'aigua que tenen com a fills la terra i el cel.

Els déus egipcis representen las forces de la natura. El panteó (o els panteons) egipci són frui de diverses unificacions de nomos o de enttats més grans.

Tots els déus giravemn en torn a un culte solar representat per Ra, Amon,el propi Osiris, que acaba desembocant en monoteismes com al d'Aton.

Poc elaborada, es mantenen les histories originals, de tota manera l'homa egipci no es creu el centre de la creació, per tant el seu origen no té la importància que tindrà en altres cultures

 

Per als egipcis res no era més important que assolir la vida eterna i feien com estava al seu abast per arribar allà. Des d'encanteris rituals, fins a embalsamats i construccions de magnífiques tombes, quants més diners tenien, més gastaven en la seva preparació per a la mort.

Els egipcis creien que cada persona tenia un cos físic i un ka -una força de vida que continuava després de la mort. El seu ka podria necessitar el mateix aliment que una persona viva, a més de l'entreteniment i les seves eines de comerç. Tots aquests elements eren col·locats a la seva tomba. Principalment el ka necessitaria reunir-se amb el cos físic, raó per la qual els cadàvers eren momificats. Els morts necessitaven reunir-se amb el seu ka per assolir la vida després de la mort però, com el cos físic no podia viatjar des de la tomba al submón, el ba de la persona, o personalitat, ho feia. Una vegada que el ba i el ka s'unien, feien el seu viatge final al cel, a la llum del sol i a les estrelles, on el mort ressuscitava com un "akh" (o esperit) i vivia per sempre.
 
Momificació
Per conservar el cos calia momificar-lo: el primer pas en la momificació era remoure els òrgans interns, mitjançant un tall al costat del cos. El cor -reconegut com el centre de la intel·ligència i de la força de la vida- era deixat al seu lloc, però el cervell era retirat a través del nas i rebutjat. Els òrgans restants eren guardats dins dels vasos canopis.
Després el cadàver era enfaixat, cobert amb natró sec (una espècie de sal), i deixat per deshidratar durant 40 dies.Després era enfaixat amb lli embegut en resina, natró i substàncies aromàtiques i se li bloquejaven les cavitats. Finalment, es cobria amb reïna i s'embenava, alhora que els sacerdots posaven amulets entre capa i capa. Tot el procés -acompanyat per encanteris i oracions elaborades- prenia prop de 70 dies, però preservava el cos durant milers d'anys.
Els egipcis comuns no eren momificats, però eren enterrats en fosses on la calor i les condicions seques del desert, els momificaven naturalment.
 
El Judici d'Annubis

El Llibre dels morts, és una antologia de conjurs per assegurar al difunt la “lliure circulació” per l'altre món. En el text s'intenta afirmar la pròpia consciència o ka a fi que pugui reunir-se amb l'ànima espiritual o ba li infongui vida per tal que accedeixi a l'eternitat. El viatge pòstum es feia en la barca de Ra, que navegava per l'oceà primordial, ple de perills. La barca seguia el curs cíclic del sol. Durant la nit, el difunt purgava les seves faltes i esquivava les nombroses amenaces que trobaria en el món inferior: atacs de dimonis, éssers que intentaven apoderar-se de la seva ombra, etc. Després d'aquest viatge purgatiu, el difunt se sotmetia al judici del tribunal d'Osiris, on Anubis pesava la seva ànima (psicòstasi): en un platet l'anima i en l'altre la ploma de Maat, la justícia. El subjecte feia una confesió negativa de les seves faltes, i l'escriba Thot en prenia nota, pasava la prova de recompondre el cos trossejat d'Osiris i, si ho aconseguia, s'hi identificava.

No queda gaire clar que passava després del judici, però sembla que el difunt podia protagonitzar una resurrecció gloriosa en Horus.