Inici

Introducció

Teogonia

Cosmogonia

Panteó

Escatologia

Principalment les fonts provenen de textos grecs antics i dels propis textos egipcis. Els escrits grecs van ser les úniques fonts de coneixement del món egipci fins que el 1882, Champolion va aconseguir desxifrar l'escriptura jeroglífica.

Com a fonts gregues citar: Hecateu de Milet, Heròdot d'Halicarnàs i, després d'Alexandre el Gran, Heceteu d'Àbdera i Manetó de Sebennytos.

Pel que fa a les fonts jeroglífiques, les pareds de les tombes ens informen a bastament de les seves creences, a més del Llibre dels Morts i altres que contenen indicacions per a la vida d'ultratomba

 


Els primers déus de l'home van ser les forces de la naturalesa. Aterridores i impredictibles, eren temudes més que reverenciades pels nostres avantpassats. Encara quan gran part del món estava en la foscor, idolatrant cruels encarnacions de les forces naturals, en una vall a l'Àfrica va viure certa gent que es va animar a viure una experiència diferent. Ells idolatraven déus que eren bells, éssers il·luminats que caminaven per la Terra, guiant l'home al paradís. Tenien formes humanes però eren molt més poderosos, i, com els humans, s'enutjaven, es desesperançaven, lluitaven l'un amb l'altre, tenien fills i fins i tot s'enamoraven. Tenien vides que s'assemblaven molt a aquelles dels que els reverenciaven.

Sens dubte, també eren déus per témer-los, però també per estimar. El que és més, els egipcis es divertien parlant sobre els déus en la seva mitologia. Com els déus dels grecs i els romans, els déus Egipcis semblaven estar fets per explicar històries sobre ells. Les històries s'utilitzaven per educar, entretenir, històries amb moras, i en aquestes històries, els déus egipcis no semblaven tan llunyans i inabastables. Era recomfortant escoltar que els déus també recordaven a aquells que havien mort, que els déus reien i que els déus enfrontaven els mateixos problemes que el mateix poble egipci, però en escala major. Aprenent sobre els déus en un nivell tan íntim, els egipcis podien relacionar-se millor amb l'univers que els envoltava.

Els antics egipcis practicaven un sistema de creences que era en part totemista, part politeista i part d'adoració als avantpassats. Havien nombrosos déus, però en comptes de viure aïllats en una muntanya o a l'inabastable cel, molts d'ells vivien en forma invisible al món dels mortals, actuant a través de llocs sagrats, objectes animals o fins i tot persones. És més, els esperits dels morts, si eren recordats i honrat, podien ajudar i guiar la vida des del més enllà.