Inici

Introducció

Teogonia

Cosmogonia

Antropogonia

Panteó

Escatologia

El mateix Ovidi a les Metamorfosis ens explica, com a colofó de la creació del món la creació de la especie humana

Quan el Déu sense nom va haver construit el món va trobar-lo buid.
Un ésser més sagrat que aquests i més capaç d'una ment profunda faltava encara i que pogués dominar sobre les altres coses: va néixer l'home, al qual o el va crear de semen diví l'Executor del món, origen d'un món millor, o la terra recent i separada feia poc de l'elevat èter retenia el semen del seu parent el cel, a la que el plançó de Yápeto barrejant-la amb aigua de pluja va modelar en forma de figura de déus que el governen tot. I mentre els altres animals miren inclinats a la terra, va donar a l'home un rostre aixecat i li va ordenar que mirés al cel i aixequés el rostre alt fins a les estrelles. Així la terra, que feia poc havia estat tosca i sense forma, va canviar i es va revestir de figures humanes desconegudes.