check

Inici

Introducció

Teogonia

Cosmogonia

Antropogonia

Panteó

Escatologia

Els grecs no es van preocupar massa de procurar-se un mite de la creació. Els seus interessos en aquest tema passava per la filosofia, les matemàtiques i l'astronomia.

Van ser els romans, pastors i guerrers, qui van crear una cosmogonia ben estructurada. Ovidi a les Metamorfosis ens explica aquesta barreja de mite, novel·la i explicació pseudo.científica.

Abans del mar, de la terra i del cel que ho cobreix tot, la naturalesa oferia un sol aspecte que van anomenar Caos: una massa tosca i desordenada, que no era més que un pes inert i gèrmens discordants, amuntegats junts, de coses no ben unides.Encara q ue hi havia terra, mar i aire, inestable era la terra, innavegable era el mar i sense llum estava l'aire: res no conservava la seva forma, cada un se n'oposava als altres, perquè en un sol cos el fred lluitava amb el calent, l'humit amb el sec, el tou amb el dur i el pesat amb el lleuger.Un déu, o més aviat la naturalesa,va imposar-se a aquest Caos, ja que va separar les terres del cel, les aigües de les terres i va separar el límpid cel de l'aire espès. I després els va unir en llocs separats amb pau harmoniosa. .
Cuando el déu, fos qui fos, i va haver d'ordenat així la massa, la va dividir i, una vegada dividida, la va distribuir en parts; primer a la terra, perquè no quedés desigual per tot arreu, la va enrotllar sota la figura d'un enorme globus; després, va ordenar que es dispersessin els mars, que s'inflessin de ràpids vents i envoltessin les costes de la terra circular. Va afegir fonts, immensos estanys i llacs, i va encarrilar els rius: aquests són absorbits en part per la mateixa terra en diferents llocs i, en par,t arriben al mar. Va ordenar també que es dilatessin els camps, s'enfonsessin les valls, els boscos es cobrissin de fulles i s'aixequessin les muntanyes. L'Executor del món no va permetre als vents ocupar l'aire al seu gust; encara ara costa impedir-los que destrossin el món, encara que cada un dirigeix els seus bufs en regions diferents: tan gran és la discòrdia entre els germans. L'Euro es va retirar a l'est, ponent va ser el lloc on resid íel Zèfir. El fred Bóreas va ocupar el nord; la part oposada de la terra s'humiteja amb la pluja de l'Austre. Per sobre d'aquests va col·locar el límpid èter, que manca de pes i no conté res dels excrements de la terra.
Tot just havia marcat així tot dins de límits fixos, quan els astres, que havien estat molt temps oprimits per cega foscor, van començar a bullir per tot el firmament; i perquè cap regió no estigués sense els seus éssers vius, els astres i les figures dels déus van ocupar el terra celeste, les aigües van tocar als brillants peixos per viure allà, la terra va rebre a les feres i l'aire a les aus.