|
Inici |
Introducció |
Teogonia |
Cosmogonia |
Antropogonia |
Panteó |
Escatologia |
|
No està massa elaborada ni la idea de Fi del Món ni tan sols la idea de món d'Ultratomba.
Quatre idees bàsiques i un ritual que incloia la cermació i la col·locació de una moneda a cada ull per poder pagar al barquer Caront que és qui ha de creuar l'ànima a l'altra banda de la llacuna Estígia.
La repercusió dels actes, bons o dolents, fets en aquesta vida en el càstig o premi en l'altra, es cmená a entrellucar amb els romans. |
|
|
|
|
La mitologia grega afirmava que,tal i com Zeus havia fet al seu pare Cronos, Zeus també seria enderrocat per un fill. Això es pot veure com l'equivalent de la fi del món, o el final d'una edat. Prometeu li revelà que aquest fill naixeria de Zeus i Thetis, si copulaven. Per impedir a això passés, Zeus va casar Thetis amb Peleus, un dèbil mortal.Producte d'aquesta unió va ser Aquiles, el protagonista de l'Il·liada i un dels herois més grans dlse mites grecs. |
|
Després de la vida terrenal les ànimes anaven a parar a l'Hades o al Tàrtar, regions subterrànies amb els seus propis déus i lleis. El segon tenia un matís de càstig que no posseïa l'Hades, però les dues tradicions es van barrejar amb el pas del temps.
Per passar a l'altre món s'havia de creuar l'Estígia, un riu que feia perdre la memòria i separava l'esperit d'aquells que havia estimat en vida. L'Odissea proporciona una acurada descripció d'aquesta zona, ja que Ulisses descendeix als inferns, com faran molts altres herois a la recerca del coneixement.
|
La visió romana recull gran part de la mitologia grega sobre el tema. Es pot trobar un resum en l'obra literària de l'Eneida de Virgili. L'infern estava dividir en 4 zones principals, cadascuna amb els seus personatges. Tampoc aquí estaven només les ànimes condemnades, com passarà després, sinó que inclou descripcions paradisíaques i horribles a parts iguals. Comença a ser evident que els actes en vida repercuteixen després de la mort.
Destaca el regnat del déu Plutó i la presència de les parques, criatures que tallen el fil de la vida de cada persona i per tant estan lligades al destí. |
|
|