Al principi va existir el Caos, un espai informe i il·limitat. Del caos va sorgir Gea, la Terra i Eros, l'immortal de gran bellesa que infon una dolça llangor a homes i déus. Va sorgir també l'Erebus, una extensió subterrània tan gran com el firmament. També Caos donà lloc a Nix, la nit. Nix i Erebus van engendrar Éter, l'aire pur, i Hímeros., la llum terrestre. Gea va ser mare d'Urà, la volta estelada. Gea i Urà van tenir varis fills:
- els dotze Titans, sis barons i sis femelles
- els tres Cíclops, gegants d'un sol ull que personificaven el llampec, el llamp i el tro.
- els tres Hecatònquins, germans amb cinquanta caps i cent braços cadascun.
Urà sabia que els fills el derrocarien i, per evitar-ho, els anava llançant a l'abism. Gea, enfadada i d'acord amb el tità Cronos (el temps) va fabricar una gran falç amb la que va castrar Urà. De la sang de la ferida van néixer les fúries, les nimfes i els gegants. I dels genitals, que van caure al mar, va sorgir Afrodita.
A Cronos, ja al poder i casat amb Rea, li van fer la mateixa profecia que al seu pare, motiu pel qual s'anava cruspit la seva descendència. Així van néixer Hades, Posidó, Dèmeter, Hestia i Hera que van ser endrapats imediatament. El darrer fill, Zeus, va ser-li escamotejat per Rea que li va oferir una pedra embolicada amb uns bolquers.
Zeus, criat a la Terra, va vèncer Cronos, va recuperar els germans engolits, va desposar amb Hera i va repartir el món amb els seus germans: ell es reservava el cel, a Posidó li va tocar les aigües i a Hades el món subterrani.
Abans de començar a regna va haver de conquerir l'Olimp lluitant contra els Titans, els Gegants i el monstre Tifeu. |
