El sintoisme no té contingut dogmàtic i moral, ja que el poble japonès es creia privilegiat entre tots i suposa que no necessita regles per conèixer la via recta, ja que habita al país dels déus. L'origen diví del Japó fa que el patriotisme estigui saturat de zel religiós, i que estimar la pàtria sigui honrar els déus. No obstant això, els samurai, casta cavalleresca, van tenir unes normes de fidelitat i lleialtat que regulaven les accions del samurai, i que van deure la seva existència tant al culte nacional com al confucianisme i al budisme: ha de tenir amor encès per la pàtria, l'emperador i la família; indiferència estoica davant dels sofriments, el perill i la mort; elevació estètica i literària; la moral social de «les cinc vies» o tracte amb els pares, fills, amos, criats, esposos i manilles, germans i germanes, i entre amics. El sintoisme exigeix a més una gran puresa exterior, origen de l'extremada netedat personal, de la llar, i de l'ordre de totes les coses. L'ètica sexual es regeix per costums i regles socials i jurídiques. En no haver-hi idea clara del bé i del mal, falten les nocions de premi i de càstig.
El sintoísta creu en la supervivència de l'ànima, però en un grau que no es preocupa d'analitzar. L'infern de la mitologia no és necessàriament un lloc de càstig per accions morals negatives. L'ànima segueix en les proximitats de la tomba i de la llar, participa en les vicissituds de la família i no s'allunya ni gandula per llocs de plaers o de turments; d'aquí la intimitat entre vius i difunts mantinguda a través del santuari familiar domèstic mitana-ya o «casa de l'ànima». Els amants que no aconsegueixen realitzar els seus desigs en aquesta vida, se suïciden junts per unir-se en ultratomba, ja que els seus familiars mantindran unit el seu record i els enterraran a la mateixa fossa. L'heroisme japonès troba la seva justificació en aquesta doctrina del més enllà: l'heroi divinitzat es converteix en kami en el record dels seus semblants.
|