Inici

Introducció

Teogonia/Cosmogonia

Antopogonia

Panteó

Escatologia

Cap rstre de fi del món, malgrat que a Tonga se l'anomena l'illa de la fi del món.

Alguns mites del més enllà, no massa concrets, però.

 
 
 

 

Avaiki
El polinesi món inferior, on viuen els esperits, al que es pot desscendir a través d'un forat en el terra. Segons aquest mite, Avaiki és l''arrel del món' des de la qual es va crear la resta de la terra, la casa de Rongo i la seva família. Des d'allà es va construir l'illa de Mangaia a les illes Cook.
Avaiki va ser construït pels déus en una sèrie d'estrats, amb espais separats per sostres com coves, i túnels que donen accés a les seves sales. En la més baixa d'aquestes sales viu Varima-te-Takere, la Deessa del Començar.
Segons algunes descripcions, Avaiki és un forn enorme o llar de foc per rostir tots els morts que seran posteriorment devorats per Miru, la deessa del submón.

Burotu és l' 'illa fidjiana dela vida eterna i l'alegria, on les ànimes dels morts descansaran en l'ombra fresca. Les ànimes són primer interrogades per Degei, el déu de serpent, i només a alguns se'ls permete anar a Burotu; molts se'n van a Murimuria, la Terra freda i nebulosa dels Morts.

Bulotu. El paradís a Tonga, és el lloc on els esperits viuen en la felicitat eterna. Bulotu és un lloc amb arbres fruiters ricament carregats i flors boniques.

Bulu: és la terra dels morts a la cosmogonia fidjiana