 |
Inici |
Introducció |
Teogonia/Cosmogonia |
Antopogonia |
Panteó |
Escatologia |
 |
A l'agrupar tots els mites polinèsics veiem que a vegades canvia el nom del déu o les seves atribucions, altres vegades augmenta o disminueix la seva importància.
Tots els noms dels déus, i les seves varietats estan en negreta. També s'expliquen les diferències quan aquestes són molt grans (haumia i haumes, partint del mateix mite agafen sexes i atributs diferents a Hawaii i Nova Zelanda) |
| |
| Si vols veure més déus: |
Panteó 2 |
| |
| |
|
| |
|
|
|
 |
| Les il·lustracions són glifs maoris, coneguts com glifs de Rango Rango. Malgrat no ser inventats no es corresponen (ni per casualitat) al glif del nom del déu (si és que es coneixen o en tenien...). Tenen, doncs, una funció merament decorativa.
|
|
Io és el déu suprem maori i d'altres poblacions polinèsies. Io ("cor") es considera que és omniscent i etern i el seu nom només es pot xiuxiuejar. Io consta tant d'una substància mascle (Te Io Ora) com femella (Io Wahine). Viu damunt el cel a Te Toi-o-nga-Rango, el cel més alt dels dotze mons superiors. |
|
Rangi és el déu del cel. Era conegut com Raki pels Nghaitahu de l'Illa del Sud de Nova Zelanda. Es va enamorar de Papa, la terra, i la va abraçar quan només hi havia foscor. De la seva unió van néixer els déus Haumea, Rongo, Tane, Tangaroa, Tawhiri i Tu, però l'estretor de l'abraçada de Rangi i Papa, impedia als déus i a tots els éssers vius créixer cap enfora.
Per corregir aquesta situació, els altres déus van separar els dos amants. Algunes variacions dels mites diuen que la separació va ser ordenada per Rangi mateix. Quan es van separar es va crear la llum i les plantes van poder créixer. Els Nghaitahu deien que la rosada de matí són les llàgrimes de Raki per a la seva Papa estimada i les boirines són els sospirs de Papa per a Rangi. |
|
Papa (o Fakahotu) és la deessa personificació de la Terra. La seva història s'explica en l'entrada de Rangi, el déu del Cel. |
|
Haumia o Haumia Tiketike és el déu de les plantes salvatges, falgueres i menjar silvestre,(baies salvatges i arrels).
Haumea és la deessa de fertilitat hawaiana i la deessa del part. Va engendrar diverses criatures estranyes i sorolloses. Haumea és una fetillera potent, i va renéixer com a dona jove per casar-se amb els seus propis fills i néts. Amb les seves plantes màgiques i el seu pal màgic pot atreure els peixos. L'embaucador Kaulu finalment va anul·lar el seu poder i la va matar. És la mare de Pele. |
|
Rongo és el déu polinesi de la pau, les plantes i els menjars conreats, especialment el kumara, el moniato. Amb les seves pluges les collites augmenten. Rongo ("so") és el fill de Rangi i Papa. Es manifesta en l'arc de Sant Martí (com Kahukura) i li agrada regalar-se amb banquets.
A Hawaii se'l coneix com Longo, a Tahiti com Ro'o, i a Samoa és Lo'o.
En la mitologia de l'illa de l'Est és el Déu Creador.
|
|
Tane-Mahuta és el déu dels boscos, els ocells i els insectes. Es considera co-creador del món ja que va fer créixer els arbres en la seva mare Papa.
Tane és també el déu de polinesi de la llum, els boscos i els arbres. És el primer fill de Papa i Rangi. Després del seu naixement es va instal·lar al cel. A l'alba 'obre el món' aixecant la costura del cel i la terra, de manera que una part del món exterior es torni visible.
Tane també va crear el Tui, un ocell que és s'utilitza com a menjar pels polinesis.
|
|
Tangaroa és el déu del mar polinesi, que va separar el cel de la terra. És un fill de la deessa Papa, que tenia tanta aigua al seu cos que un dia es va inflar i li va brotar convertint-se en l'oceà. Semblacom un peix enorme que dóna naixement a totes les criatures de mar, incloent-hi les sirenes, nascles i femelles. D'aquests darrers va sorgir la humanitat segons certs mites, així la gent és realment peix que han perdut seu aspecte de peix. Altres diuen també que els éssers humans eren una vegada aquàtics, per això el seu hairlessness.
Tangaroa es transforma regularment un llangardaix verd, indicant bon temps. Només necessita respirar una vegada cada 24 hores, tan gran és aquesta respiració que explica el moviment de marea.
A Tahuata (el Marquesas), se'l coneix com Tanaoa. A Tahití se l'anomena Ta'aroa. A Samoa se'l coneix com Tagaloa .A les Tonga, Tangaloa. |
|
Tawhiri és el déu polinesi dels vents i les tempestes, el feridor dels arbres, l'assot de les ones. Res no està segur amb ell, allunya de si qualsevol cosa que li desagrada. És un dels filsl de Papa i Rangi. Va fer costat al seu pare contra els seus germans i germana que desitjaven separar els seus pares per escapar-se. El déu feroç Teu-Matauenga va lluitar contra Tawhiri però no el va poder derrotar. Ara són enemics eterns. |
|
Tu-Matauenga és el déu polinesi de la guerra (maori, Maru; hawaià, Ku) i a vegades citat com el primer home. Es va barallar amb els déus, per| que així era la seva natura. Igual que el grec Cronos, devorava els seus fills. Se'l va expulsar, i se'l va exiliar a les regions subterrànies de foscor. Un dia, va reunir les seves forces, les hosts fosques d'Anu, i va envair el cel. Després de tres dures batalles, els déus van ser capaços de derrotar-lo i el van tornar al submón. |
|
| |
| Variacions del cicle de la creació |
|
Tanaoa és, en els mites de Tahuata (les Marqueses), el déu de la foscor primordial. Un matí un déu nou va emergir, Atea ("L'Espai"), alliberant-se, Atea va fer lloc per a Atanua ("L'Alba") per fer sortir Tanaoa que estava confinat en les profunditats de l'oceà on encara regnen la foscor i silen |
|
En la mitologia Tuamotuan, Atea era el déu de cel, que es va casar amb Fa'ahotu, però després que el seu primer fill, el mag Tahu, morís de fam al pit pla de Fa'ahotu, i a aquest el seguíssin altres, els dos déus van intercanviar sexes. |
|
Tanaoa és, en els mites de Tahuata (les Marqueses), el déu de la foscor primordial. Un matí un déu nou va emergir, Atea ("L'Espai"), alliberant-se, Atea va fer lloc per a Atanua ("L'Alba") per fer sortir Tanaoa que estava confinat en les profunditats de l'oceà on encara regnen la foscor i silen |
|
|
|
|
