 |
Inici |
Introducció |
Cosmogonia/Antropogonia |
Cosmologia |
Panteó |
Escatologia |
 |
Els maputxes no tenen escriptura, la tradició oral és molt important. Per tant seran els missioners catòlics els que recolliran la tradició d'aquest poble.
El padre Rosales en la seva Historia General del reino de Chile i Alonso de Ercilla en el seu poema épic la Araucana ón uns dels primers punts de referència al voltant d'aquesta cultura |
|
|
|
| |
 |
Els primers missioners espanyols que van entrar en contacte amp els maputxes (o araucans, com van ser anomenats) citen al déu Nguenechen que significa literalment 'l'amo de la gent', o 'el dominador de la gent' com a déu únic d'aquesta étnia però en realitat Nguenechen és "la paraula emprada pels missioners per anomenar Déu en maputxe: el Déu cristià que havien d'adorar. A més cal tenir en compte que la catequesi consistia a desterrar tota idea religiosa autòctona per ser reemplaçada per la verdadera religió revelada.
Nguenechen,en quan a terme utilitzat per designar un nou concepte de deïtat, per ser alòcton, imposat per representants d'una cultura invasora, molt agressiva i prepotent, per nomenar a un Déu que els era desconegut, no va poder ser interpretat en la seva verdadera significació pels nadius, ja que li van donar un sentit oposat associant-lo a la idea de diable, també introduïda pels evangelitzadors.
|
| |
La visió religiosa del poble maputxe es basava en l'existència d'un món poblat d'esperits i déus. Tanmateix, aquest politeisme es resumia sota l'existència d'un ésser totpoderós, creador de totes les espècies vives, anomenat Pillán o Neguechén, qui habitava en les altures celestials i tenia la facultat de concedir la vida i la mort. A aquesta deïtat s'associaven manifestacions de la naturalesa, com els trons, el foc, les erupcions volcàniques i els sismes.
Així mateix, practicaven el culte als tòtems, entre els quals es pot esmentar el cel (huenu), el sol (antü), el mar (lavquen), el riu (lenfu), la pedra (cura) i l'aigua (co). Cada tribu invocava el seu totem respectiu, el nom del qual era utilitzat en els cognoms i del qual descendia d'acord a l'aliança entre el Pillán i el tòtem. |
|
|
|
