Inici

Introducció

Cosmogonia/Antopogonia

Panteó

Escatologia

 

Com en el cas de moltes altres ètnies que no van desenvolupar una estructura estatal o que van ser àgrafes, parlar d'una religió tal qual se sol entendre comunament, és una mica atrevit; els patagons o tehuelches, com tots els aborígens de la Pampa, tenien més aviat sistemes de creences basats en mites i ritus, no existia un sacerdoci sinó el tipus de funció que sol ser anomenada, de manera reduccionista, xamanisme
 
 
 
 


Al principi sol existien dues coses: Kóoch, que sempre va estar i una foscor absoluta que no deixava que les coses existissin.

Tant temps va passar Kóoch al mig de les ombres i la seva solitud era tan gran que va començar a plorar per pena tan enorme. I va plorar tant i tan sincerament pel seu profund dolor que les seves llàgrimes van formar l'Arrok, el Mar Amarg de les tempestes i les tristeses.

Més tard, encara en mig de tanta pena, va poder advertir com creixia l'enorme quantitat d'aigua que havia plorat i llavors va sospirar. Així crec a Xóchem, el vent, que immediatament va començar a córrer arrossegant a les tenebres i preparant el camí per a l'arribada de la llum. Així va anar com tot es va il·luminar i va néixer l'alegria a Kóoch. Llavors va tenir ganes de continuar creant els restants elements que li van permetre després modelar el món en el qual finalment viurien els homes.

Un dia, al mig del mar que les seves llàgrimes havien creat, Kóoch quizó contemplar|preveure la seva obra i vió que la llum no era suficient. Enutjat, va aixecar el seu braç i va succeir que va resgar de banda a banda el vel de la penombra i va encendre així una gran espurna de foc: Kóoch havia creat el sol que va anomenar 'xaleshem' la calidesa del qual en entrar en contacte amb les aigües, va crear els núvols i el vent, que va començar a jugar amb elles fent-les córrer per tot el cel, amb el seu riure esbojarrat va crear el tro (katrú) i elles, que l'amenaçaven amb la mirada, van crear el llampec (lüfke).

Un dia Kóoch va tornar a avorrir-se, per això va pensar que la seva obra no estava encara acabada. Llavors va fer elevar part de la terra que es trobava sota del mar i va formar una illa en la qual va modelar muntanyes i planes separades per valls i canals. Tots els seus fills, el sol, el vent, les neus van admirar la bellesa de l'illa i van començar a vessar les seves bondats sobre ella, la qual cosa va donar com a resultat la formació de rius, rierols, llacs... el naixement dels peixos, les plantes, els arbres i les aus.

Però va succeir que els primers fills de Kóoch van sentir al final, gelosia d'aquesta nova creació i en ocasions desfermaven la seva fúria sobre l'illa castigant durament als arbres i als altres habitants. Llavors Kóoch va decidir reprendre'ls parlant-los amb fermesa i així la llum va continuar brillant per al delit de la creació.

Kóoch havia creat una illa habitada per gegants, on també vivien els animals-homes. Nosjthej era un monstruós gegant que va raptar la dona-ratolí i amb ella va engendrar a Elal. Quan va descobrir l'embaràs, va assassinar la seva esposa i va obrir el seu ventre amb un ganivet de pedra, ansiós per menjar el fetus, però en aquell moment va sentir un gran terrabastall que venia del fons de la terra. El sobresalt va fer que descuidés Elal, que va ser rescatat per la seva àvia Térrguer, la ratona de camp, qui el va amagar en el més profund de la seva cova. Quan Elal va tenir la força suficient, va donar mort al seu pare després d'una ferotge lluita.

Elal muntat al llom del seu amic Kóokne, el Cigne, va volar amb rumb a la Patagònia mentre l'envoltaven bandades de coloridas aus. Després d'un llarg viatge van descendir al cim de Chaltén (la muntanya Fitz Roy), al costat del llac Viedma. Una vegada que va recórrer els seus nous dominis, Elal va crear tots els éssers vius que poblarien el lloc. Els humanitat va ser la seva creació més preada, i per a ells Elal va elaborar els regals més bonics: va dividir el temps en estacions, els va donar el foc, l'arc i les fletxes, els ensenyo a caçar i a cuinar, va establir el matrimoni, les regles morals, i la prohibició de l'incest. També es va enfrontar als éssers malignes que posaven en perill l'existència humana, però per separar els homes dels déus va haver d'introduir la mort.

Quan va finalitzar la seva creació, Elal es va sentir només i va decidir trobar una companya. Després de pensar qui podria ser digna de casar-lo, Elal va cridar|trucar el cigne Kóokne perquè el transportés al cel, als dominis de l'Home-Sol. Elal es va presentar davant Kéenyenken i Kéenguenkon, i els va demanar la mà de la bella Karro, l'estrella vespertina. La malvada Kéenguenkon li va exigir que complís difícils proves, creient que d'aquesta manera el desanimaria, però Elal va poder superar-les i va guanyar el cor de Karro. Ambdós van retornar la Patagònia sobre el llom del cigne, envoltats per bandades de bellíssimes aus.

Per un temps ambdós van ser molt feliços, però Karro enyorava veure el seu reflex sobre les blaves aigües del mar, aquelles sobre les quals la seva mare li havia atorgat amplis poders. Elal es va compadir de la seva tristesa i la va acompanyar fins a la vora de l'oceà. Tal va ser l'emoció de la jove en veure's novament davant l'oceà que es va transformar en sirena i es va submergir per sempre en les profundes aigües.
Elal va comprendre que la seva missió a la terra havia arribat a la seva fi, així que es va transformar en un ocell i va volar amb el cigne amb rumb a l'est, cap al lloc en el qual el cel s'uneix amb el mar. En arribar a l'horitzó de l'est va pujar al cel, i a la seva nova casa es va ocupar de rebre les ànimes de la seva gent, encarregant a l'esperit Wendeunk que s'ocupés d'acompanyar-los en el seu últim viatge.
Wendeunk és l'oponent dels tres esperits malignes que van néixer del ventre de Tons, la Nit, però les persones han de mostrar-se disposades a ajudar aquest esperit benigne, ja que no pot enfrontar-se sol als gegants demoníacs. És invisible i guia les persones des que neixen fins que moren, protegint-les en els moments difícils. Quan porta la gent fins a la casa celestial, informa Elal sobre totes les coses bones i dolentes que va fer la persona en la seva existència terrenal.



 
Free Web Hosting