Els tehuelches, que a si mateixos s'anomenaven aonikenk, eren un poble caçador i recol·lector, per tant nòmada. S'alimentaven de guanacs i choiques. També de baies, llavors i herbes pel qual recorrien, seguint les lleis de la subsistència, els altiplans patagons des de les serralades fins a l'atlàntic.
Des del punt de vista cultural, pot dir-se que practicaven una divisió sexual del treball, els homes ocupats de la cacera i les dones, encarregades d'elaborar mantells de pell de guanac (quillangos) amb el qual es preparaven, entre altres coses, els tendals que utilitzaven per als habitatges; de transportar l'aigua, la llenya, etc. Encara que poc freqüent, era admesa la poligàmia. Les dones no eren obligades a contreure matrimoni contra la seva voluntat.
El cens de 1869, estimava una quantidad de 24.000 tehuelches a la patagònia argentina, pero ja al 1895, només n'hi havia 5.500. Avui, estan totalment extinguits. |
