Inici

Introducció

Cosmogonia/ Teogonia

Panteó

Escatologia

Com a tot arreu una de les fonts de coneixement és l'arqueologia, sobretot pel que fa als rituals i a les creences d'ultratomba.

Els textos americans precolombins, desgraciadament, aporten molt poc, ja que les llengües són poc conegudes. Malgrat això hi ha milers d'esteles, tauletes, pareds,... escrites.

També tenim les Cròniques, escrites des del punt de vista del conqueridor. Aquestes cròniques demanen una minuciosa interpretació.


Tal i com la coneixem avui, la religió asteca és un laberint ple d'aparents contradiccions i d'interpretació poc menys que impossible. Les fonts de coneixement tenen un valor relatiu, degut a la destrucció o la dificultat de lectura dels glifs (jeroglífics)i a que, quan van arribar els espanyols la tradició era ja antiga i havia estat tan reelaborada pels propis asteques que ja havia perdut bona part de les seves característiques originàries. Una altra dificultat és que, la gent del Vell Món, en lloc d'apuntar tot el que els explicaven, ho adaptaven tot a la pròpia concepció del món i als coneixements que tenien sobre la mitologia clàssica. Quan l'home no entén alguna cosa, ho transforma fins a adaptar-lo a allò que comprèn, falsejant així el resultat.

Les ciutats tenien cadascuna els seus propis deus que van anar incorporant-se a un panteó més ampli i la mateixa divinitat es troba en llocs molt allunyats amb noms diferents i amb diferències tan grans que sembla que es tracti d'un déu diferent.

Hi havia entre els asteques un totemisme prehistòric al que va seguir una idea monoteista, desdoblada aviat en un dualisme masculi-femení que va donar lloc a nous deus que van augmentar amb l'adopció dels deus dels pobles conquerits.