 |
Inici |
Introducció |
Panteó 1 |
Panteó 2 |
Panteó 3 |
 |
| Continuant amb la llista de deus azteques en aquesta pàgina hi trobarem els deus relacionats am els planetes i estrelles i els que fan referència al més enllà
|
|
|
|
 |
Deus planetaris i estelars
|
|
Tonatiuh era el déu del sol. El poble asteca el va considerar com el líder del cel. També va ser conegut com el cinquè sol,ja que les asteques creien que va assumir el control quan el quart sol va ser expulsat del cel. D'acord a la seva cosmologia, cada sol era un déu amb seu pròpia era còsmica i segons les asteques ells encara es trobaven a l'era de Tonatiuh. Tonatiuh est`pa estretament relacionat amb Huitzillopochtli i amb Tezcatlipoca
|
|
Metztli o Yohualticitl, Senyora de la Nit, és la dessa de la Lluna, tenia en realitat dues cares: Una de protecció beneficiosa sobre les collites i promotora del creixement en general, i una altra que era portadora d'humitat, fred i aires corruptes, fantasmes misteriosos, formes de la tèrbola mitja llum de la nit i el seu colpidor silenci. Identificable a vegades amb Tezcatlipoca. |
|
Tlahuixcalpantecuhtli o Tlahuizcalpantecuhtli és el déu de l'acolorit rogenc de l'alba Eñl seu nom significa Señor de la Estrella del Alba, és la personificació de l'estel del matí, que és el planeta Venus. A vegades se'l considerava un altre aspecte de Quetzalcóatl. |
|
| Deus de la mort |
|
Mictlantecuhtli (també conegut Mictlantecutli) és el déu asteca dels inferns i els morts. Juntament amb la seva esposa Mictecacíhuatl, regien el món subterrani o regne de Mictlan. Exercien la seva sobirania sobre els "nou rius subterranis" i sobre les ànimes dels morts. Se'l representa com l'esquelet d'un humà amb una calavera amb moltes dents. Associat amb les aranyes, els ratpenats i els mussols, en ser dibuixat es representava amb amb cabell negre amb ulls estel·lars o estrelles.El último grupo son las deidades de la muerte y de la tierra donde sobresalen Mictlantecuhtli y su esposa Mictecacíhuatl (Señor y Señora de la Región de la Muerte), dioses de la Muerte; Tlaltecuhtli (Señor de la Tierra) , monstruo de la Tierra que personificaba a ésta en contraste con el sol.
|
Mictecacihuatl, en náhuatl "Senyora de les Aigües", en la mitologia asteca regna de Mictlan, l'inframón.
La seva missió és vigilar els ossos dels morts. Presidia els festivals dels morts (que van evolucionar fins a l'actual dia de los Muertos, i és coneguda com la "Dama de la Mort", ja que es creu que ella va morir en néixer. De vegades se la representa treballant conjuntament amb Mictlantecuhtli, i de vegades en conflicte amb ell
El seu culte persisteix més o menys en el culte mexicà a la Santa Mort. |
 |
Tlaltecuhtli o Tlaltecutli és la deessa d'asteca que representa el caos furiós abans de creació. En el relat de la creació de la mitologia d'asteca, era un monstre del mar que vivia a l'oceà després de la quarta Gran Inundació. Quetzalcoatl i Tezcatlipoca, en forma de serps, l'estripaven per la meitat, llançant la meitat contra cap amunt per crear el cel i estrelles i deixant l'altra meitat per convertir-se en la terra de la terra. Romania viva, tanmateix, i demanava sang humana. Encara que el seu nom és mascle, se la descriu típicament com a cocodril femella amb cranis a la seva esquena i costats, i es representa sovint en la posició d'una dona en el part. |
|
Xolotl, el animal, señor de la estrella de la tarde y del inframundo, era el dios del relámpago, los espíritus y además el ayudaba a los muertos en su viaje al Mictlan. Xolotl era también el dios de fuego y de la mala suerte. Era el gemelo de Quetzalcoatl y la personificación maligna de Venus. És el que protegió al Sol cuando éste tovo que hacer el viaje por el inframundo. También ayudó al género humano y le entregó el fuego del inframundo. Xolotl fue representado como un esqueleto, un hombre con cabeza de perro o un animal monstruoso con pies invertidos. |
|
| |
|
|
|
