Inici

Introducció

Teogonia/Cosmogonia

Antopogonia

Panteó

Escatologia

En la cultura maori primer es creen els déus . Aquests formaran el món. Malgrat estar parlant d'una miríada d'illes, totes elles tenen un fons comú i comparteixen, excepte detalls i noms, les idees bàsiques.

 

 


Segons la mitologia dels maoris, la vida va començar amb un perfecte i absolut buit que no es reduïa a una mera foscor, sinó que era una mica pitjor, un estat de buit infinit sense llum, sentiments ni forma que anomenaven kore. El mot expressa en el calendari maori les tres nits de cada mes lunar que es creia que era impossible obtenir aliment, tant de la terra com del mar.

D'aquest estat de buit absolut van emergir dos éssers: Rangi, el déu del cel, i Papa, la deessa de la terra, creats per una divinitat anomenada Io. Units entre si com una conquilla, Rangi i Papa van engendrar sis fills: Tane, el déu dels boscos; Tangaroa, el déu del mar; Tu, el déu de la guerra; Rango, el déu dels cultius; Haumia, el déu de les plantes silvestres; i Tawhiri, el déu dels elements de la naturalesa. L'espai que hi havia entri Rangi i Papa era càlid i fecund, i d'ell van sorgir arbres, falgueres, llangardaixos i mol·luscs. Però també era fosc i estret, i els déus, incapaços ja de romandre tancats per més temps, es passaven el dia *anant amuni i avall o, senzillament es tombaven de costat per a poder respirar una alenada d'aire fresc.

Fins que un dia va succeir quelcom d'extraordinari. Papa va aixecar un dels seus braços i els seus fills van poder albirar per uns instants la llum del dia. Evidentment no es van conformar amb tan poc i van voler més, així que Tane va suggerir la possibilitat de separar els seus p, proposta que van acceptar al moment tots menys Tawhiri, que es trobava molt unit al seu pare, el cel. Però aviat es van adonar que una cosa era parlar i altra actuar. Un a un van ser intentant separar el Cel de la Terra, però tots els seus esforços van ser en va fins que Tu va tenir la idea de tallar-li els braços a Rangi, amb els quals el déu creador abraçava a Papa. Així ho van fer i tot seguit Tane es va posar a empènyer amb totes les seves forces cap amunt fins a aconseguir que Rangi deixés anar a Papa. Llavors, amb l'ajuda de la resta dels seus germans va col·locar uns suports de fusta de manera que Rangi es quedés en la seva posició i no baixés de nou. Des d'aleshores, Rangi i Papa van estar separats per a sempre i van expressar el seu dolor a través de llàgrimes que cauen de l'alt del cel en forma de pluja i de la rosada que cobreix la terra a l'alba.

La violència de Tu va contribuir que la Terra i el cel se separessin i va lliurar al món l'obsequi de la sang. En molts mites polinesis, la sang apareix com una part essencial de la creació i proporciona els tons vermellosos que els illencs associen amb la reialesa i la virilitat. A Tahití la sagni procedia de Tangaroa, un déu menor en el panteó maori que en aquest arxipèlag de la Polinèsia va arribar el rang de déu creador.