 |
Inici |
Introducció |
Teogonia/Antopogonia |
Cosmogonia |
Panteó |
Escatologia |
 |
.La cosmologia escandinava, o germànica o nòrdica, tal i com se'ns descriu en les fonts de la mitologia escandinava, reconeix l'existència de nou mons, els quals acaben amb el mot de l'antic nòrdic -heimr (llar, reialme o món) i, en alguns casos, amb el mot -garðr (granja, pati o terra). En aquests darrers casos, sempre hi ha algun tipus de construcció amb el mateix nom al centre del món en qüestió.
Tots el mons estan interconnectats per l'Yggdrasil, l'arbre del cosmos. |
|
|
|
| |
 |
Al principi només hi havia un gran buit, Ginnungagap. Finalment una regió de boira i gel, Niflheim, es va formar al Nord i una regió de foc, Muspellsheim, al Sud. El gran arbre Yggdrasil, un freixe les arrels del qual mantenen units els diferents mons: Asgard, Midgard, Utgard i Hel.De les seves arrels brolla la font que omple el pou del coneixement, que custòdia Mimir mentre és atacat pe perpètuament per Nidhogg, la serp malvada.
Niflheim va entrar en contacte amb Muspellsheim, i el foc desfeia el gel, que donant origen a Ymir, el Gegant de Gel amb forma humana. De la suor de Ymir va sorgir la raça dels Gegants, i una vaca gegantina, Audhumla, va ser creada per alimentar-los.
|
 |
Un dia que la vaca llepava el gelva deixar al descobert uns cabells, al dia següent va aparèixer un cap, i el tercer dia va emergir Buri completament format. Buri va engendrarun fill, Bur, que va tenir tres fills: Odin, Vili, i Ve. Aquests tres van ser l'origen d'una nova raça, no de gegants sinó de déus. Es van unir i van assassinar Ymir.
La majoria dels altres Gegants es van ofegar en la sang de Ymir, que va donar origen a un immens mar. Del cos de Ymir els tres déus van fer-ne terra sòlida, la terra, i del seu crani en van fer els cels.
Per decisió dels déus, els nans nascuts com a cucs de la sang de Ymir van tenir raciocini, encara que van quedar condemnats a viure sota el terra i les pedres. Els primers éssers humans van ser Ask (ash, freixe) i Embla (elm, om), que van ser tallats de fusta i van ser dotats de vida pels déus, Vili, i Ve.
Tanmateix, aquest nou territori era fosc, així que els déus van decidir anar a Muspelheim per robar les espurnes de l'espasa de Surtr. Amb les dues més grans van crear el Sol i la Lluna i amb la resta les estrelles. El Sol i la Lluna van ser col·locades damunt dos carros que girarien sense parar sobre Midgard, fent torns al firmament per crear el dia i la nit. Per mantenir viu el gir perpetu de les carrosses van fer que els llops Skoll i Hati els perseguissin, tractant d'assolir-les sense aconseguir-ho, llevat d'en ocasions excepcionals, quan es produeixen els eclipsis. La carrossa del sol era tirada pel blanc corser Skin, que amb seu trotar produïa la brillant llum del dia, mentre que l'altre carruatge era tirat per Hrim, cavall negre que al seu pas produïa la rosada i les gebra.
|
|
|
|
