Inici

Introducció

Teogonia/Antopogonia

Cosmogonia

Panteó

Escatologia

Les fonts de la mitologia nòrdica són les Eddes, recopilacions d'històries de les quals se'n conserven dues d'islandeses: L'Edda prosaica (coneguda també com Edda menor o Edda de Snorri) i l'Edda poètica (també anomenada Edda Mayor o Edda de Saemund).

En l'Edda poètica es recopilen poemes molt antics, de caràcter mitològic i heroic, realitzada per un autor anònim cap a 1250.

L'Edda de Snórri va ser composta per Snorri Sturluson (1179-1241) cap als anys 1220 o 1225. No són poemes sinó que estan en prosa.

 

La mitologia nòrdica era una col·lecció de creences i històries compartides pels pobles germànics septentrionals. No era una religió revelada, doncs no hi havia una veritat lliurada pels divins als mortals (a pesar que té relats de persones normals aprenent les històries dels déus d'una visita de o a ells), i no tenia un llibre sagrat. Aquesta mitologia era transmesa oralment en forma d'una poesia llarga i regular. L'esmentada transmissió va continuar durant l'era víkinga, i el nostre coneixement sobre ella està basat principalment en les Eddas i altres texts medievals escrits durant o després de la Cristianització.

En el folklore escandinau, aquestes creences van durar molt temps, i en algunes àrees rurals algunes tradicions han estat mantingudes fins avui.

Recreació d'una expedició víquing, per Philip Alexander a http://www.rb-29.net/