Inici

Introducció

Cosmogonia/Antopogonia

Panteó

Escatologia

 

Els tehuelches creien en esperits de les bardisses i en una deïtat suprema que va crear el món però que no hi intervé. Els seus xamans exercien la medicina amb l'ajuda d'aquests esperits. La derrota a les mans de l'exèrcit argentí, més que l'ocupació espanyola, molt poc intensa donada la pobressa de la zona, va transculturalitzar parcialment a la seva cultura.
 
 
 


Kooch

és el déu suprem de la mitologia tehuelche, que va començar la creació plorant copiosament. Del seu plor va néixer el mar amarg (Arrok), després va crear el Vent deixant anar un fort sospir i després alçant la mà va esquinçar les tenebres i va brollar una espurna lluminosa que després va ser Xaleshem, el Sol.

Xaleshen

el sol brillant, amant de la lluna.

Keenyenkon

era la lluna plena, esposa del Sol.

Xoshem

el vent, una altra creació primitiva de Kooch.

Setkre

així anomenaven a les estrelles, que eren la representació dels morts. Brillaven al cel perquè Elal els permetia que veiessin com es trobaven els seus parents a la terra.

Teo

així anomenaven els Núvols. Una d'elles, dona de gran bellesa, va ser la mare d'Elal.

Elal

personatge central de la mítica tehuelche i protagonista del cicle més recent, denominat cicle d'Elal. Més que un déu, era un heroi educador i tesmòfor (regulador de la vida quotidiana), mestre en les arts de la cacera i protector contra les insídies del desert.

Wendeunk

esperit bo, una espècie d'àngel guardià que portava els comptes dels actes dels indis, i que una vegada morts els acompanyava fins on Elal els esperava.

Tons

la nit fosca, mare dels perversos gegants, com també dels tres mals esperits del mite tehuelche. També era la mare de les muntanyes.

Axsehm

nom d'un mal esperit que vivia en el fons d'una font d'emanacions sulfuroses, els tehuelches quan la font assenyalava alguna activitat, s'apropaven a ella i hi disparaven fletxes, boles i pedres.

Kelenken

nom d'un dels esperits més temuts, germà de Maip i bessó d'Axshen. Caminaven junts, vessant els mals que afligien els indis.

Maip

esperit danyós, germà bessó de Kelenken. Representava el vent gelat, que s'arrossega al capvespre per la desolada plana patagona. Els seus remolins apaguen els fogons, i el seu alè gelat mata els ocellets refugiats a les bardisses.

Koleske

nom del fred, germà de la neu i amo dels gels. Va pretendre interceptar l'heroi quan va descendir del Chaltén, però aquest li va demostrar el seu poder encenent el foc.

Shie

era la neu, germana de Kokeske, el fred, i ambdós van dominar la Patagònia fins l'arribada d'Elal