Inici

Introducció

Cosmogonia/Antropogonia

Cosmologia

Panteó

Escatologia

Mentre el mite de la creació és inherent a la seva cultura, el mite de la creació de l'ésser humà es reformula amb el contacte amb el cristianisme.

El poble maputxe explica l'origen del món a partir de la creença en un gran cataclisme generat per la fúria de dues grans serps que es van enfrontar, Kai-Kai i Treng-Treng. Kai-kai va començar a pujar les aigües dels mars i Treng-treng va començar a aixecar els turons perquè els maputxes es protegissin. Mentre Kai-Kai pujava més les aigües, Treng-Treng més aixecava els turons. D'aquesta manera, molts maputxes es van ofegar i, a mesura que passava això, Treng- Treng els convertia en peixos o en pedres, perquè visquessin d'una altra forma. Després d'això, va cessar la lluita, Kai- Kai va abandonar el combat i es va enfonsar al mar. D'aquesta manera van sorgir els diferents elements de la terra, que van ser vistos com els llinatges de les pedres, dels peixos i de les aus, entre d'altres.
En prendre contacte amb occident, després de l'expansió d'aquestes comunitats fins a la Pampa, va operar una curiosa assimilació cultural, verificable en el mite de la creació. Segons aquest mite, Toquinche s'avorria i va descendir a la terra pel camí de la Via Làctia. La terra aleshores era un fangar ple de coses que canviaven, i això resultava divertit pel déu. Aleshores va fer figures de fang i les va bufar per donar-els-hi vida: així van ser creats els animals. Quan Toquinche va descobrir la seva imatge reflectida en una llacuna, va fer estatuetes de fang a la seva semblança, per mera diversió i així van quedar. Però llavors va tenir lloc un veritable pas de comèdia. En efecte resulta que el nyandú va voler arribar, aprofitant que Toquinche estava ocupat en una altra cosa, al cel, per la qual cosa va prendre el camí de la Via Làctia. Això no estava en els plans de Toquinche qui, enutjat, li va llançar les boleadores. Les empremtes d'aquest succés estan al cel: la creu del sud no és cap altra cosa que els tres dits del nyandú i el seu garró, i les boleadores es reconeixen en alfa i beta del Centaure.

Però mentre Toquinche ajustava comptes amb el nyandú insolent, el seu germà Gualicho va descendir a la terra per la Via Làctia, i no se li va ocórrer res millor que bufar les estatuetes fetes a la imatge i semblança del déu. Així van ser creats els homes, que des del principi es van comportar com a déus, llavors Toquinche, amb por i consternació davant de semblants invents monstruosos, va fugir per la Via Làctia al cel, no sense abans tallar el camí amb el seu ganivet de pedra, perquè els homes no poguessin pujar fins allà i deixant Gualicho, en càstig a la Terra.